CIRURGIA RECONSTRUCTIVA FACIAL
Reconstrucció de mandíbulaMolta gent pensa que quan cal tallar un segment de la mandíbula podem posar una pròtesi metàl·lica o de silicona i ja està, jo mateix, quan començava en això de la cirurgia maxil·lofacial ho pensava. Però no és així, estaria bé que fos tan fàcil! potser en un futur puguem tenir algun material que no danyi als teixits tous i que no intolere, però fins ara aquest material que ens serviria per reconstruir una mandíbula o un segment d'élla no existeix i hem de reemplaçar amb un os del propi organisme.
L'os més utilitzat per nosaltres és el Peroné, que com sabeu és el que està al costat de la tíbia a la cama.
Aquest os el traiem al costat de la artèria i la vena peronea perquè una vegada col·locat al lloc puguem nodrir amb aportació sanguínia, d'una altra manera, l'os moriria ja que no tindria oxigen. De nou, hem d'unir les artèries i les venes peroneas amb l'artèria i la vena facial. Antigament la gent que s'havia de sotmetre a una cirurgia de amputació de la mandíbula quedava seriosament mutilada. Sir Harold Gillies, el pare de la cirurgia plàstica i estètica i un dels pares de la cirurgia plàstica i maxil·lofacial, intentava mitjançant empelts units a la pell, la reconstrucció dels teixits tous. No existien les tècniques de microcirurgia i els resultats eren desesperançadores...
El primer metge a descriure l'empelt de Peroné per a reconstrucció de l'extremitat inferior va ser Taylor el 1975 i el primer a descriure i realitzar aquesta cirurgia per a reconstrucció de mandíbula va ser Hidalgo el 1989, com veieu són unes tècniques relativament noves, encara que des de llavors han estat milers i milers de casos els realitzats.
Actualment i gràcies als avenços en microcirurgia, els pacients poden mantenir l'estètica facial i la funció masticatòria, deglutòria i fonatòria. Podem fer una cirurgia en la qual prèviament hem fet un TAC que ens proporciona unes mesures al mil·límetre i reproduir la mandíbula del pacient en una resina, per saber per endavant com serà aquest empelt, quina mesura i què curvatura cal donar-li, a més de poder utilitzar un material d'osteosíntesi adequadament preformat.
En l'actualitat el cirurgià amb més experiència mundial en aquest camp és Fu-Chan-Wei, amb el qual he tingut l'honor de coincidir en nombroses ocasions, l'última a Taipei (Taiwan) l'any 2011.
